Doncs és complicat
però sempre hi anem de cap,
el repte està servit
però sempre guanya l'esperit.
Els qui estimem la muntanya
sempre trobem la manera
de justificar l'esforç i el patir
per aconseguir el nostre cim
David, El Montseny '97 http://sersesenton.blogspot.com.es/2015/11/la-pedra-de-david-es-un-qorner-i-te.html
Un missatge d’aquest estil em donava , mentres regava el jardí de la part del davant de la Vil·la Maria
un mirlo es mascle quan es negre, té el bec taronja, em diu la Gal·la, quan li he explicat el que m'havia deixat atònit durant una bona, una agradabilíssima estona, que es l’ocell que creu que és el meu pare, el Pepe, m’ha recordat que venia cada dia a la terrassa de Trujillos i es menjava el pinso de la Lluna i la Porreta, les dus gatetes filles de Ganja la gata que tenia la Maica .
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada